Que fem, avui, els radioaficionats? Erraría qui pensés que en radiocomunicacions "ja està tot inventat" i que els radioaficionats han perdut la seva raó de ser. Res més lluny de la realitat: algunes de les més modernes aplicacions de la ràdio van ser experimentades als seus inicis i desenvolupades per radioaficionats. El telèfon personal que tots fem servir és un transmissor-receptor de ràdio que fa ús de tècniques similars a les dels més moderns equips de radioaficionat. El dispositiu que informa automàticament de la posició d'un vehicle (com els autobusos urbans a Barcelona) és una creació de radioaficionats nord-americans.
Actualment, els radioaficionats més progressistes exploren constantment noves aplicacions de tècniques digitals que permeten les comunicacions fiables a major distància, amb menys potència i menor ocupació de l'espectre radioelèctric. Entre ells hi ha notables científics i professors, alguns dels quals han estat guardonats amb premis Nobel. Tots els tripulants de les naus espacials i els de l'Estació Espacial Internacional tenen llicència de radioaficionat, i en la pròpia Estació Espacial hi ha instal•lada una estació amb la qual es comuniquen regularment amb ràdio clubs i escoles de tot el món.
Radioaficionats i situacions d'emergència. L'habilitat i capacitat dels radioaficionats per establir enllaços de comunicacions en casos d'emergència els fa insubstituïbles quan "tot" ha fallat i mentre no es poden restablir els serveis públics de comunicacions. Són innombrables les ocasions en què l'ajuda dels radioaficionats ha permès avançar les accions d'ajuda en casos de catàstrofe. Recentment, els terratrèmols d'Haití i Xile van tornar a posar en valor l'acció dels radioaficionats.
Això ha estat reconegut pel Congrés dels EUA arran de l'ajuda prestada amb motiu del cicló Katrina que va assolar Louisiana, i pel Govern de l'Índia per l'acció dels radioaficionats davant el "tsunami" de l'Oceà Índic.
L'ús de les tècniques més avantguardistes pels radioaficionats no fa que oblidem mantenir vives antigues tradicions, que en principi semblarien obsoletes, com el codi Morse, que seguim utilitzant per a les nostres comunicacions. La raó és ben simple: la telegrafia manual en Morse segueix sent el mètode de transmissió més senzill i eficaç de comunicacions i que no requereix complicades tecnologies. Si tot falla, un senzill equip de ràdio, un manipulador, uns auriculars i un operador entrenat és tot el que cal per a comunicar-se, sense necessitat de satèl·lits ni ordinadors... ni Internet. Per alguna cosa serà que les forces armades de tots els països (i especialment la Marina) mantenen equips de telegrafia Morse i operadors entrenats.
Què no som o què no fem els radioaficionats? La simple utilització de la ràdio com a mitjà de comunicacions no fa que els seus usuaris siguin radioaficionats. Així, per exemple, no es consideren radioaficionats els usuaris de la Banda Ciutadana (CB), o els que fan ús de tècniques Wi-Fi, i les seves actuacions es regeixen per regulacions diferents de les del Servei de Radioaficionats.
Els radioaficionats no som un servei públic de comunicacions, excepte en casos d'emergència, en aquest cas actuem adscrits a Protecció Civil i sota les ordres de les autoritats civils, a les quals estem obligats a prestar tota ajuda que sigui possible.
Per aconseguir comunicar-nos amb la resta del món, els radioaficionats necessitem instal·lar antenes de ràdio. Donades les llargàries d'ona que ens han estat assignades, algunes d'aquestes antenes poden tenir dimensions apreciables, però precisament perquè les senyals de ràdio que emetem són de freqüència relativament baixa i perquè fem ús de potències reduïdes (molt inferiors a les que emeten les estacions de TV i FM, per exemple), les nostres antenes no constitueixen, en cap cas, un perill per a la salut dels veïns.
Les emissions de radioaficionat han patit en temps passats una mala fama de causar interferències en equips de ràdio o televisió. La realitat era que aquestes interferències es devien, en la majoria dels casos a deficiències en la instal·lació de les antenes, amplificadors o falta de la deguda protecció dels mateixos aparells contra camps de radiofreqüència. Els televisors d'última generació i les xarxes de senyal domèstiques actuals estan molt ben protegits per llei contra tals influències i els casos d'interferència són molt puntuals i es solucionen fàcilment.
®"Els radioaficionats, tan antics... y tan modernos i tan moderns"
Autor: Xavier Paradell - EA3ALV.
